CRÒNICA 30 km per les Muntanyes de Girona, rampes i rialles: primera edició completada!
CRÒNICA CMG GIRONA — GRAVEL RUN KLASSMARK
11è de la general · 1r Màster · 2h38’
Ahir tocava cursa: el primer objectiu de temporada dels Piris. Érem una trentena repartits per totes les distàncies i modalitats de la Klassmark:
La Express – 13 km / +500 m (amb la Marta inclosa)
La Trail – 21 km / +800 m
La Transgavarres – 51 km / +1.800 m (cursa línia de Palamós a Girona)
La Gravel Run – 30,8 km / +960 m (primera edició)
La Express – 13 km / +500 m (amb la Marta inclosa)
La Trail – 21 km / +800 m
La Transgavarres – 51 km / +1.800 m (cursa línia de Palamós a Girona)
La Gravel Run – 30,8 km / +960 m (primera edició)
Jo era l’únic dels Piris a fer la Gravel Run. L’equip era guapo, amb aquell ambient que només surt quan corres envoltat dels teus. Jo arribava amb els músculs carregats del dia anterior i una sensació estranya: potser no seria el meu millor dia.
Tot i això, hem vingut a jugar, no?
Tot i això, hem vingut a jugar, no?
- La cursa comença… sense aigua
A 4 minuts de la sortida, em cau la bomba: m’he deixat el SoftFlask al cotxe. Res a fer, només acceptar-ho i improvisar. La sortida és ràpida; els de la 21 km apreten de valent.
km2,5, després de la primera pujadeta… em torço el turmell en una baixada aparentment fàcil.
Una punxada que em farà companyia fins al final.
I per rematar, les NNormal Kjerag es trenquen per la punta en un lloc ben estrany.
i sabeu que? en comptes de dir va tiro la tovallola em dic... Que comenci la festa!!! - Avituallaments i supervivència
AV1 – Sant Miquel (km 6,2, +350 m): només penso en aigua. Bec directament del sortidor amb les mans i prenc 2 pastilles de sal.
Km 10 (49 min): els músculs ja noten l’esforç.
AV2 – Els Àngels (km 18, +350 m): després de la pujada llarga, ritual d’aigua + 2 pastilles de sal.
Km 20 (1h43’, +750 m acumulats): la cursa ja comença a pesar.
AV3 – Carretera dels Àngels II (km 25,6, +170 m): músculs fatigats però ritme mantingut.
2 pastilles de sal més.
Arribada – Meta (km 30,8, +90 m): els últims metres són de superació pura, buff quin patir osties hahaha - Nutrició "de guerra"
Tot el que vaig consumir:
Abans de sortir: Pouch Salssa Pelform
Km 10: 1r gel (226ERS síndria)
Km 19: 2n gel
Km 24: 1a golosina Santa Madre
6 pastilles de sal (2 en cada avituallament)
0 aigua entre avituallaments
5 boles de raïm verd sense llavor (els meus herois inesperats)
El cos ja notava clarament la deshidratació, i encara quedava guerra.
- Km 29 — El mur personal
Arribo a la pujada del Polvorí. És curta, però amb el cos buit se’m fa eterna.
Camino. Rampa al bessó. Un corredor que em seguia des del km 14 m'avança, es preocupa pel meu estat i m’ofereix una golosina.
Ja en tinc gràcies, i dic que el meu problema és l’aigua. I ell, en un gest brutal, em dona el seu SoftFlask.
Bec el poc que li queda, però m'agraden les curses de muntanya!!!!
em recupero com a mínim emocionalment.
Queden menys de 2 km. - L’última ensopegada
Entro a la zona murallada. Primer gir… patapam. Entrebanco un mini esglaó, caic, i els dos bessons es bloquegen alhora. Quedo a terra. Moment ridícul, gent mirant, però no hi ha marxa enrere. M’aixeco, camino quatre passes, que falta res, torno a córrer fins a l’arribada. - Resultat final
11è de la general
1r Màster
2h38’
Torçada, sabatilles trencades, zero aigua entre avituallaments, rampes i caiguda final.
Però amb un record que pesa més que tot això: el gest d’aquell corredor desconegut.
Això és el trail.
Cursa, companys, amics, experiència BRUTAL
M'acompanyes? anem-hi!!!
Però amb un record que pesa més que tot això: el gest d’aquell corredor desconegut.
Això és el trail.
Cursa, companys, amics, experiència BRUTAL
M'acompanyes? anem-hi!!!
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.