Aquest setembre he tingut la sort de treballar en diversos grups i entitats, i molts d’ells passen per un mateix ritual: el test de nivell. No és només un entrenament: és una fotografia del moment, un punt de partida per créixer. Pot semblar un simple entrenament cronometrat, però en realitat és molt més que això. Deixa’m compartir amb tu algunes reflexions sobre el seu valor.

Fer un test de nivell ens dona una informació molt valuosa, tant per a l’entrenador com per l’entitat.

Per a l’entrenador, és l’oportunitat d’ajustar els plans de treball, entendre millor el punt de partida i definir objectius realistes.
Per a l’entitat, és una manera de garantir que els grups funcionin amb coherència, que els participants se sentin ben ubicats i que l’experiència sigui més satisfactòria per a tothom.

En entrenaments individuals, el test ens ajuda a personalitzar els plans al màxim, adequant-los a cada moment de forma.
En entrenaments de grup, permet ordenar els nivells perquè tothom se senti còmode, eviti frustracions i pugui gaudir de compartir l’esport sense pressions innecessàries.

Quan repetim el test al cap d’uns mesos, d’un any o en finalitzar un projecte, podem veure clarament la progressió. Cada test és una oportunitat per entendre millor el nostre cos i les nostres possibilitats. Descobrir que correm més ràpid, que tenim més resistència o que simplement ens trobem millor, és un regal que dona sentit a tot l’esforç invertit.

Però els tests també tenen la seva part amarga. No sempre surten bé: hi ha dies en què la forma no acompanya, venim d’una lesió, arrosseguem cansament o senzillament ens incomoda la sensació de ser avaluats.

És important recordar que un test no és mai un resultat definitiu. Un mal dia no defineix la teva trajectòria; cada resultat té una història darrere. Pot ser que tinguis un mal dia, una mala setmana o fins i tot una mala temporada. Però això no et defineix ni com a corredor ni com a persona.

Un test és només una eina. Els entrenadors la fem servir per ajustar entrenaments i ordenar grups. Però darrere hi ha molts altres factors: la motivació, les aptituds, l’edat, l’experiència, els projectes personals i el moment vital de cadascú.

Cada test s’ha d’entendre com una fotografia puntual, no com una etiqueta permanent. La seva força no és tant el número concret, sinó la comparativa amb el temps, l’evolució i el que aprenem de nosaltres mateixos en cada procés.

Fer un test pot il·lusionar o pot incomodar, però sempre ens aporta coneixement. No es tracta de ser millors que ningú, sinó d’entendre on som i avançar al nostre ritme. Cada resultat és només una fotografia d’un moment concret; el que compta de veritat és el recorregut que fem després, amb constància, motivació i ganes de seguir corrent.

El test de nivell no és un examen ni un judici: és una eina que ens ajuda a créixer, a situar-nos i a gaudir més del camí. Ens dona informació per ajustar els entrenaments, però també ens convida a conèixer-nos millor i a entendre que cada pas forma part del procés.

Cada test és només un punt de partida. El més important és córrer, gaudir i continuar aprenent de cada pas.