Diumenge passat vaig disputar la bonica i propera Cursa de Cervelló La Pota Roja.

Una zona corredora i bonica per pràctica el que més ens agrada "córrer" i això vaig fer.

Aquest cop si surtin a gas des de l'inici fins als gairebé 25 km amb 1150+ de la meva cursa.

Tot genial, corriols, pista, zona tècnica de baixades i pujades a pedres màgiques com pujant al Puig Vicenç de 466 metres i tot envoltat de verd i vermell del fang característic de la zona.

Acabant patint els últims 4 km per les temudes i terribles rampes vaig acabar en un Top 10 de la general molt treballat i com nogaudint del meus amic i corredors d'ERTeam i els Piris que tantes aventures ens queden per recórrer junts.

I ja saps, durant una cursa poden passar infinitat de coses, bones i dolentes i és un capítol que comença i s'acaba quan arribes a l'arribada, però la veritable cursa la fas el dia a dia, el dia que no volies sortir però ho fas, el dia que no tiraves però treus l'entrenament, el dia d'exercicis avorrits hehe en solitari que ningú veu i els fas, aquells dies corres les curses que després et costen tant de 

fer o que et surten tant bé.

Li diuen SORT però és CONSTÀNCIA

Li duen CASUALITAT però es DISCIPLINA

li diuen GENÈTICA però és SACRIFICI
ells PARLEN, tu ENTRENES

Seguim no?