Bones família.
Avui m'ha agafat per pensar amb cosetes ja que es el primer dilluns de Setembre.

Cada any, moltes persones senten una barreja de frustració i ansietat quan han de tornar a la rutina laboral després de les vacances. Expressions com "no puc esperar a acabar aquesta setmana" o "estic més cansat ara que abans de les vacances" es repeteixen sovint. Tot i que aquests sentiments són normals, és important aturar-nos un moment i reflexionar sobre la nostra perspectiva d'aquest estrès.

Vivim en una societat de benestar, com a mínim a Catalunya, on molts de nosaltres tenim drets i avantatges que no tothom pot gaudir. Tenim la sort de comptar amb una feina estable, una salut raonablement bona i ingressos regulars que ens permeten planificar la nostra vida amb una certa seguretat. Per a molts, les vacances són un moment per desconnectar i gaudir sense haver de preocupar-se de les factures o de les obligacions diàries.

Però, per a altres, això de l'"estrès postvacacional" pot semblar una queixa trivial davant dels veritables reptes que enfronten dia a dia. Hi ha qui està lluitant contra malalties greus sense saber com pagar-les, persones que fan mans i mànigues per mantenir una llar o per assegurar-se que la seva família tingui el més bàsic. Aquestes són situacions que generen un estrès real i profund, molt més intens del que pot provocar el simple fet de tornar a la rutina.

És important reconèixer que, mentre alguns de nosaltres ens podem sentir aclaparats(quina paraula hahaha) per petits canvis en la nostra vida quotidiana, hi ha altres persones que estan lluitant amb preocupacions que afecten directament la seva supervivència i benestar. Aquestes perspectives ens recorden la importància de la gratitud i de valorar els avantatges que tenim.

No es tracta de minimitzar els sentiments de qui experimenta estrès després de les vacances ok?, però si de situar-los dins d'un context més ampli. En lloc de jutjar, podem optar per comprendre i, si és possible, oferir suport als qui realment ho necessiten, buscar objectius i ajudar-los a aconseguir-los, especialment aquells que tenen una feina inestable o que necessiten un nou impuls.

A més, aquesta reflexió pot inspirar-nos a utilitzar el nostre privilegi per ajudar aquells que estan en situacions més difícils. Ja sigui a través de l'empatia, el voluntariat o simplement educant-nos sobre les realitats que altres enfronten.

En conclusió, el retorn a la rutina després de les vacances pot ser una font d'estrès per a molts, però és crucial reconèixer que aquest estrès, tot i ser real, es troba dins d'un context de privilegis que no tots comparteixen. Més enllà de les nostres queixes, podem treballar per crear una societat més empàtica i equitativa, on cada tipus d'estrès sigui comprès i valorat segons la seva veritable magnitud.

Per cert si creieu que em podeu ajudar, feu-se mecenes, els meus vídeos o reflexions em queden millor amb eines que potser ja son obsoletes i una ajuda vostre segur que farien que ens notes la millora.

Apa com m'enrollo i al final us demano pasta hahaha quin bandarra.

Salut, km i muntanya
EsteveRovira