Encara que el món de les curses no sigui necessàriament el centre del vostre interès…
 però volia compartir amb vosaltres com comença a dibuixar-se el meu camí al 2026.

Asfalt i muntanya, amb un objectiu clar: gaudir del procés.
Febrer i març: Mitja i Marató de Barcelona per començar l’any amb ordre i constància. L’asfalt et posa fort, en ordre i metodista.

Després, els grans blocs de trail: abril, Marató de Prades; maig, Ultra Transvulcania; juny, Marató Garmin Epic Trail. I al juliol, Sky Comapedrosa.
I sense oblidar que sempre hi ha la possibilitat de repetir aquell somni: Zegama, si la vida i el sorteig somriuen.

No és una llista per presumir.
És posar sentit al calendari, tenir coherència a l’entrenament i objectius que m’obliguin a fer les coses bé: descansar quan toca, entrenar amb cap i no perdre mai el plaer de córrer.

Amb els anys he après que el millor no és el dorsal ni el resultat, sinó el procés: el dia a dia, les hores compartides, les sessions que costen i les que flueixen.
Arribar a la sortida amb la sensació d’haver fet els deures. I, si pot ser, acompanyat, millor que millor.

Ara toca això: entrenar amb sentit i gaudir del camí.
La resta, ja vindrà.

Seguim.
Espero veure’t en alguna cursa aquest any!