Cursa Trail del Senglar, lluitant contra la fatiga i la guanyem
Cursa de Cabrera de Mar Trail del Senglar: 20 km | 1200+ | 2h20'
Aquest cap de setmana tocava una cursa diferent. No competia a màxim rendiment, sinó que la vaig plantejar com un entrenament en mode fatiga, arribant amb 96 km acumulats aquella setmana. L’objectiu? Posar el cos a prova i veure com responia. I la nota va ser alta! Zero problemes musculars ni respiratoris, un ritme controlat, però gens suau.
Sortida: primera línia com un loku hehehe
Vaig sortir amb l’elit per veure qui hi havia a la cursa, però ràpidament vaig veure que aquell no era el meu lloc. En menys d’1 km ja estava al voltant de la 30a posició i anava còmode.
Error de recorregut al km 5,5
El grup de 5 corredors amb qui anava vam seguir un camí erroni, desviant-nos uns 300 metres per una zona mal senyalitzada. Quan ens en vam adonar, vam haver de recular, però jo no volia desgastar-me pujant fort, ja que encara quedava la part més dura de la cursa. Això va fer que perdés unes 20 posicions.
Recuperació i ritme constant
Un cop recuperat l’itinerari correcte, vaig seguir al meu ritme, controlant la cursa i gaudint. Sensacions molt bones tot i la càrrega de kms, i al final un 47è lloc de la general i 7è màster!
Conclusió: L'estratègia va funcionar. Córrer amb fatiga, però sense sobrepassar-me m’ha donat informació valuosa. I malgrat la petita errada de recorregut, vaig acabar amb molt bones sensacions i motivat per continuar sumant!
Reflexió sobre l’edat i el rendiment
Un detall interessant d’aquesta cursa és la qualitat dels corredors màster. El primer de la meva categoria va fer 2h justes, un gran temps! Hi ha qui pensa que als 40+ ja es perd pistonada, però jo enfilo cap als 52 anys i continuar competint al nivell de gent més jove em reafirma en una idea clara: l’edat no és una excusa, sinó un repte.
És cert que amb els anys som menys en competició, però els que quedem som els més forts, els més constants, els que realment estimem aquest esport. No es tracta només d’aguantar, sinó de demostrar que amb constància, entrenament Planificat i cap, encara hi ha molta guerra per donar.
Apa continuem...
https://youtube.com/shorts/xt724Mst4A0?feature=share
Aquest cap de setmana tocava una cursa diferent. No competia a màxim rendiment, sinó que la vaig plantejar com un entrenament en mode fatiga, arribant amb 96 km acumulats aquella setmana. L’objectiu? Posar el cos a prova i veure com responia. I la nota va ser alta! Zero problemes musculars ni respiratoris, un ritme controlat, però gens suau.
Sortida: primera línia com un loku hehehe
Vaig sortir amb l’elit per veure qui hi havia a la cursa, però ràpidament vaig veure que aquell no era el meu lloc. En menys d’1 km ja estava al voltant de la 30a posició i anava còmode.
Error de recorregut al km 5,5
El grup de 5 corredors amb qui anava vam seguir un camí erroni, desviant-nos uns 300 metres per una zona mal senyalitzada. Quan ens en vam adonar, vam haver de recular, però jo no volia desgastar-me pujant fort, ja que encara quedava la part més dura de la cursa. Això va fer que perdés unes 20 posicions.
Recuperació i ritme constant
Un cop recuperat l’itinerari correcte, vaig seguir al meu ritme, controlant la cursa i gaudint. Sensacions molt bones tot i la càrrega de kms, i al final un 47è lloc de la general i 7è màster!
Conclusió: L'estratègia va funcionar. Córrer amb fatiga, però sense sobrepassar-me m’ha donat informació valuosa. I malgrat la petita errada de recorregut, vaig acabar amb molt bones sensacions i motivat per continuar sumant!
Reflexió sobre l’edat i el rendiment
Un detall interessant d’aquesta cursa és la qualitat dels corredors màster. El primer de la meva categoria va fer 2h justes, un gran temps! Hi ha qui pensa que als 40+ ja es perd pistonada, però jo enfilo cap als 52 anys i continuar competint al nivell de gent més jove em reafirma en una idea clara: l’edat no és una excusa, sinó un repte.
És cert que amb els anys som menys en competició, però els que quedem som els més forts, els més constants, els que realment estimem aquest esport. No es tracta només d’aguantar, sinó de demostrar que amb constància, entrenament Planificat i cap, encara hi ha molta guerra per donar.
Apa continuem...
https://youtube.com/shorts/xt724Mst4A0?feature=share
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.