I a vegades, t’obren una finestra.

Per gràcia o per desgràcia, les mesures derivades de la pesta porcina ens van permetre escapar-nos tres dies a Setcases en ple pont de desembre (quan no pots gaudir del lloc on vius i tot sembla reduir-se a complir normes, el cos et demana aire).

Llavors vam fer aquella escapada que sempre penses que faràs, però que mai acaba arribant.

I vam aprofitar-ho per fer allò que a la Marta i a mi ens agrada de veritat: muntanya.
 A casa tenim un problema: a la Marta li agrada molt la natura i a mi m’agrada moltíssim.

No calen grans cims. Poden ser colls, valls, rius o camins sense nom.
El lloc és secundari; el que importa és caminar, mirar i compartir.

Aquests dies em van fer pensar en com de rics som.
En tot el camí que encara queda com a corredors i caminadors.
I que, si la sort i la salut ens acompanyen, encara tenim molts moments per viure… i si pot ser, junts.

Fotos del Balandrau i del Bastiments
Si voleu veure les rutes i shorts
https://youtube.com/shorts/u2-NylroYxQ?feature=share
https://youtube.com/shorts/KKfXqm_SKcc?feature=share