Et despertes ben d'hora, decidit.
Avui sí. Avui toca entrenar.
Mires per la finestra i encara corre una mica d'aire fresc.
Perfecte.
Esmorzes, t'hidrates, prepares el material, et poses crema solar i fas quatre exercicis de mobilitat.
Tot sota control.

Llavors penses:
"Abans de sortir esperaré una mica que faci la digestió..."
I ja posats...
"Em descarregaré una ruta ben xula i fresca del Wikiloc."
Merda.
El rellotge està al 12% de bateria.
Entre carregar el rellotge, buscar la ruta ideal i mirar quatre comentaris...
Ja són gairebé les onze.
Surts a fora.
Una bafarada d'aire calent et fot una plantofada a la cara.
No cal prendre decisions precipitades.
Millor una dutxa refrescant.
I, ja que hi som, aprofitem per preparar el dinar.
Després de dinar, amb la calor que fa, una bona migdiada sembla una opció força més intel·ligent que córrer.
Al cap i a la fi, diuen que és important mantenir uns hàbits saludables.

Quan obres els ulls, el rellotge marca les sis.
Tornes a mirar la temperatura.
38 graus, bufff
Potser encara no és el moment.
Més aigua.
Un petit berenar.
Una altra dutxa.
I una mica de motivació mirant vídeos d'instagramers i tiktokers que, aparentment, són immunes a la calor, a la humitat i a la fatiga"herois 😅 "

Ara sí.
Aquesta vegada va de debò.
Et vesteixes, et poses les sabatilles.
et fas unes fotos i vídeos del pre-entrenament, ho dius als teus grups de WhatsApp i ho publicas a les xarxes que sortiràs a entrenar "malgrat la calor"...

Obres la porta de casa i s'ha fet fosc.
I merda.
No has carregat el frontal.
Mires el rellotge.
És tard.
Molt tard.
I penses:
"No diuen que el descans també forma part de l'entrenament?"
Total, també diuen que demà al matí farà fresca.
I demà sí que sí.
Segur.
O gairebé segur